CARTA DE DIAFEBUS

Vell amic e cosí Tirant, últimament la vostre intel·ligència en lo art de lo batalla, no progressa, i lo meu enteniment comença a preocupar-se per lo vostre vida en lo següent batalla.
Lo color de lo vostre cara a canviat a pàl·lid, i lo meua raó, ja no pot agafar el son per les nits, pensant en lo vostre vida i si correu un greu perill, ara vos, em deurà respondre les meues preguntes, es el vostres baix estat de forma causat per les llargues nits sol al vostre llit i vos busca lo companyia de la bella carmesina, però no la troba, per que si aquesta es la raó, el mal d’amor, vostè no és el primer cavaller que pateix per una dama, i molts han quedat malferits o fins i tot han perdut la vida pensant amb lo seua estimada.
Per això vell amic jo lo recomano, acabar les batalles mostrant so poder manejat l’espasa o altres armes, i torni, vostè al costat de lo seua estimada, però aquest mal d’amor, el que li pot costar és la vida, i que la princesa carmesina s’acabi casant amb un home que no l’estimi tant com ho fa vos.

GUILLEM DE VAROIC I TIRANT

S'assemblen al tipus de relació entre Guillem de Varoic i Tirant, i el jovent i la gent gran actualment?

Nosaltres creiem i afirmem que no s'assemblen gens ni mica. Són dos tipus de relació molt diferents perquè amb el pas del temps ha anat empitjorant, és a dir, que el respecte entre aquestes dues generacions s'ha anat perdent.
Antigament, com podem apreciar en la relació entre Guillen de Varoic i Tirant en els primers capítols de la novel·la, hi havia un gran respecte i molta cortesia entre els joves i la gent gran. A l'hora de saludar-se, Tirant li fa una gran reverència, ja que Guillem de Varoic és de classe social alta, és ermità, per tant superior a ell. Aquest tractament tan cortès mostra una gran educació per part dels dos homes. I tot això ho podem deduir pel vocabulari culte que utilitza amb fórmules de cortesia molt típiques en l'època, en la que Joanot Martorell fa viure a Triant lo Blanc.
Hi ha moltes causes diferents la qual la relació entre els joves i la gent gran ha anat deteriorant.
Una de les causes és el canvi de mentalitat que ha hagut fins actualment, tant joves com gent gran. Aquests canvis de mentalitat ha causat la falta de respecte i educació entre aquestes dues generacions.
Una altre causa és la llibertat que hem anat requerint en tots els aspectes, tant per nosaltres mateixos, com pels demés.
En general, per molt que els pares ens ensenyin una educació i respecte a la gent gran, mentre ens n'hem fent grans, a causa de la llibertat que ens arriben a donar, la educació i el respecte a la gent gran es va deteriorant.

MÓN BÈL·LIC, UN PETIT DICCIONARI

A

Atxa: arma ofensiva, amb una certa semblança al instrument dit destral.
Arnès de cames: Peça de l’arnès del cavaller per a la defensa de la cuixa, el genoll i la cama.
Avantbraç: peça de l’arnes del cavaller que defensa des del colze fins al puny.

B

Bacinet: Casc de guerra , de forma ovoide o cònica, que cobreix les orelles, la nuca i el coll.
Bombarda: màquina de guerra de ferro, accionada per pólvora, per llançar pedres grosses o boles de ferro.
Brega civil: Combat no reglamentat per la normativa cavalleresca.

C

Camp clos: és un espai delimitat on tenen lloc els combats entre dos adversaris o entre dos grups de cavallers rivals. Les batalles de camp clos es realitzen a conseqüència de desafiaments a amb intencions esportives.
Copagorja: Arma curta de mà, punyal.
Cota de malles: Túnica de malles de ferro, arnès de defensa del cos.

F

Falsa mestria: recurs que s’aplicava a les armes o a les armadures per fer-les més perilloses o més segures.

G

Genet: Cavall lleuger.
Guardabraç: Peça de l’armadura del cavaller per a la defensa del braç, des de l’espatlla fins el colze.

L

Lletra de batalla: Carta que un cavaller ofès o agreujat trametia, per mitjà d’un oficial d’armes, a un altre cavaller que considerava el seu ofensor, mitjançant la qual el reptava a combatre.

M

Manyopa: Peça de l’armadura del cavaller que defensa la mà, una mena de guant d’acer.
Magranes compostes: Són una composició de foc artificial que tenia la propietat que l’aigua que s’hi llançava, en lloc d’apagar-lo, encara contribuïa a avivar-lo més.

R

Reis d’armes/ Heralds: Eren oficials d’armes funcionaris vinculats a la cort d’un gran senyor, experts en qüestions de cavalleries i en investigacions. Vigilaven la realització justa dels combats entre cavallers i l’organització d’aquests enfrontaments. En temps de guerra, ordenaven les tropes, feien de parlamentaris abans del combat, identificaven als enemics i recollien les banderes dels vençuts i recorrien tot el camp per reconèixer els morts i comptar-los.

T

Tarja: Escut usualment rectangular que es caracteritzava per la seva lleugeresa.Trompeta: missatger entre els exèrcits o entre cavallers que es desafien, al qual acostumava a portar les lletres de batalla.

UN BON CAVALLER

1- Un bon cavaller té que tenir els seus principis clars, per no caure en les temptacions, com per exemple la cobdícia o l’avarícia, ha de saber controlar aquests impulsos per mira de continuar sent una persona honesta.
2- Un cavaller ha d’estar sempre a la guaita d’alguna persona mal intencionada que el vulgui atacar,té que reaccionar amb fermesa i contundència i mira de que no el fereixin.
3- Un bon cavaller ha de “presumir” d’una bona estratègia per quan les batalles requereixin un nivell elevat d’intel·ligència i de coneixement.
4- Aquesta és de les més important, un bon cavaller ha de ser hàbil en tot l’àmbit de les armes de guerra per mirar de tenir una vida llarga per poder explicar les seves ferides de guerra.
5- Ha de defensar els que no ho poden fer, pobres pagesos, però també als mes adinerats, nobles, reis.
6- Ha de jurar fidelitat a la cort i sobretot el rei, per que quan hi hagi problemes i la vida estigui en perill, no te que ser covard i afrontar-ho amb honor i no fugir encara que això impliqui perdre o morir.
7- Un bon cavaller te que dur l’escut al pit del regne que defensa perquè durant la batalla, els seus adversaris ho tindran present.
8- Un bon cavaller abans de tenir aquest privilegi te que jurar fidelitat al seu senyor.
9- Un bon cavaller te que estar equipat amb un bon animal, que no sigui temorós i no es cansi, així a les batalles si les coses no van be podrà fugir o lluitar sobre la bèstia sense que ningú el fereixi.
10- I per últim, un bon cavaller te que dur la justícia a les persones que duen mala vida o que fan actes descortesos cap a la corona.

I TIRANT, PERDRE EL CAP!

Tirant a causa de totes les batalles sense descans que va lluitar i guanyar, acabà malalt, però això no l'impedí voler casar-se amb lo seua estimada Carmesina. Lo mateix dia que decidì casar-se, Tirant rebre una carta on home d'enginy admirable i d'orgull profund, lo retava per l'amor de Carmesina.
Se celebrà cinc dies desprès d'haver llegit lo carta i Tirant estava molt millor de lo seua malaltia, però encara estava una mica dèbil.
Tirant no sabia qui era qui li va retar però ell no li donar importància, només que li retà per lo seua estimada, amb això ja tenia prou.
Lo combat començà i Tirant inicià lo batalla manejant amb força e destesa l'espasa i lo ferí, e sortir sang per lo llavi. Continuaren lluita'n i quan Tirant deixa un segon sos ulls de mirar-lo, el retador lo aprofita per separar-li lo testa del cos amb un cop sec d'espasa al coll.
Tota lo gent quedà sorpresa i sense dir res. Carmesina al veure lo sinistra mort del seu estimat, caigué al terra e començà a plorar.
El retador guanyà la mà de Carmesina, encara que ella no volgué, i l'única cosa que Carmesina li demanà és un enterrament digne de un rei a l'honra d'un magnífic cavaller.
A l'enterrament assistí tota lo gent que l'admirava e respectava per com era i pel que va fer. També assistí sos familiars i Carmesina ofegada de llàgrimes pel dolor que sentia per lo mort de Tirant, mentre lo seu cor respirava sospirós i dolorós.

RETRAT HUMORÍSTIC

Joanot Martorell en la novel·la Tirant lo Blanc no ens defineix com és físicament Plaerdemavida, es decanta més pel seu caràcter, les seves afinitats i desavinences en vers el combats o en molts altres temes, però sí deixa entreveure alguns trets que ens poden fer pensar com és.

Nosaltres ens la imaginem com una noia jove, amb la pell blanca com la neu i sense cap marca, amb els cabells rosos com l'or i sedosos com la mel. El seu cos, desprès d'aquesta definició, està proporcionat, quasi bé perfecte, la qual cosa algun cavaller valent i hàbil hauria pogut enamorar-se d'ella fàcilment.

En moments de l'obra ens mostra que és una noia amb un caràcter bastant fort, i gens fàcil d'enganyar perquè és bastant intel·ligent, i en moments claus és molt decidida a l'hora de fer les coses.
A part, també és una noia alegre i la seva major virtut és ser picaresca, tenint, algun cop que altre, algun pensament eròtic. I per la seva psicologia és bastant estrany que s'equivoqui a l'hora de decidir o escollir a fer alguna cosa.

DIVISES

“ Som joves i sense ganes de treballar”

“Què és la vida? Un frenesí. Què és la vida? Una il·lusió, una ombra, una ficció: i el major bé és petit; que tota la vida és un somni, i els somnis, somnis són.”

ELS TÒPICS LITERARIS EN LA NOVEL·LA CAVALLERESCA

El primer tòpic que apareix és el Beatus Ille o feliç aquell que viu allunyat de les riqueses, el representat en la novel·la és Guillem de Varoic, qui després de viure un vida de cavaller, senyor feudal, envoltat de riqueses, decideix deixar-ho tot i retirar-se a la muntanya. En aquest moment apareix un altre tòpic, el Locus Amoenus a la muntanya la natura és idealitzada, és perfecte, sempre fa bon temps. El que apareix, però, més en aquesta novel·la és l’ideal cavalleresc, això vol dir que el cavaller no només és bon guerrer sinó que a més a més és culte, devot en la seva religió, sensible i ofereix les seves victòries a la seva estimada, el màxim representant d’aquest tòpic en el llibre, és Tirant i li ofereix les seves victòries a Carmesina. Un altre tòpic que és bastant present és el Carpe Diem, viu el moment, apareix en les èpoques sense batalles, on Tirant aprofita per intentar complir el seu desig sexual amb Carmesina.
Per acabar els tòpics trobats a la novel·la d'èxit de Joanot Martorell, és el tòpic que surt però que és ben clar, el de l'amor cortès, l'amor a primera vista, com el que té Tirant al veure a Carmesina per primer cop, a la cort, i que després acaba a la posada lamentant-se del mal d'amor, com si fos una malaltia.

IDEAL FEMENÍ

El que més es valora de les dones en el llibre de Tirant lo Blanc, el primer de tot magnifiquen la bellesa de la donzella sempre diuen que és la més maca que han vist mai, en segon lloc descriuen tot el cos: cara (on sobretot es centren en els ulls), i la resta del cos on sobretot es centren en la pitrera fent referència a la voluptuositat dels pits, finalment ens descriuen com és de caràcter, però ho fan en un segon pla.
La veritat és que el que es valorava de les dones en aquella època és molt semblant al que es valora ara. Perquè ara tots els homes en el primer que es fixen és amb el físic, després, quan les coneixem millor, ja ens fixarem en el caràcter. I el més important, quan veiem a una dona el primer impuls que tenim, si veiem que una noia és maca, és el desig sexual, i això ha sigut en el passat, esta sent en el present i serà en el futur.